La motxilla del terapeuta

El blog d'en David Riera

Tot depèn del color del vidre amb què es miri (i de qui miri a través d’aquest vidre).

Resultado de imagen de el color del cristal con que se mire

Repetir un curs, la separació dels meus pares o haver-me de disfressar per carnestoltes. Els nins, com tots, tenen la seva percepció de la realitat i per tant, la seva interpretació de què és i no és un problema. Des dels models constructivistes de la psicologia, es postula que cada persona construeix la seva percepció de la realitat i per tant, d’acord amb cada experiència i biografia úniques, no hi haurà dues percepcions iguals.
Les sensacions que tinc la nit de Reis, el que sento en sortir al pati i percebre aquell espai obert o l’experiència de pujar a una atracció de la Fira d’es Ram. Cada percepció es basarà en la nostra experiència prèvia i per tant serà impossible repetir-la dos cops. Si mireu de cercar a Google: “totes les persones tenim percepcions diferents i úniques d’un mateix esdeveniment” descobrireu que no hi ha cap resultat exactament igual. Sí, és només una frase d’onze paraules! La nostra experiència es basa en milions d’inputs sensorials al dia, que han de ser interpretats pel nostre cervell, qui els percep i per tant, interpreta. Podem imaginar com d’única i irrepetible és tota una experiència personal, la història de qualsevol persona, fins i tot la més curta biografia d’un nin? Una vida de vint-i-quatre hores al dia, de set dies per setmana, d’uns trenta dies al mes i dotze mesos a l’any. Podem fer-nos una mínima idea doncs, quant diverses poden ser les percepcions individuals d’un mateix fet?
Fa un temps, vaig atendre a la meva consulta una parella encantadora però preocupada per haver tingut una discussió, que per la seva descripció, qualsevol altra parella hauria pogut considerar-la un petit debat. Havia estat l’única en els vint-i-cinc anys de relació i estaven francament amoïnats. La seva percepció de la discussió era molt angoixada. Altres vegades, atenc pares immersos en un procés de separació amb un conflicte completament obert i amb la vehiculació d’aquest a través dels fills, que pateixen innombrables xantatges i situacions lamentables en les quals han de posicionar-se a favor o en contra de les dues persones que més estimen en aquest món. Però ells no perceben que el problema sigui el conflicte en si, sinó l’actitud de l’altre. Altres vegades el “mal” comportament d’un infant o esbrinar si “té o no té TDAH” és el que es percep com a problema, per què creiem que això explicarà el seu neguit continuat o la seva manca d’atenció. Queda clar que la diversitat de percepcions tendeix a ser infinita.
Potser la conclusió més sensata que podem extreure de tot aquest guirigall de percepcions és que la veritat no existeix. L’escepticisme en el nostre món quotidià. Fa més de vint anys que en la meva feina com psicoterapeuta atenc persones i famílies. Cadascuna amb la seva veritat particular i la seva percepció absolutament irrepetible del món. Només deia tot això per arribar al fet que la meva feina és fascinant, o jo almenys, la percep així.

Tres històries, tres preocupacions habituals i tres solucions

Xerrada per famílies: ens preocupa que…

… en Josep és molt inhibit en relacionar-se amb els altres.
… na Marta passa molta de pena per fer-ho bé en els estudis.
… na Miquela té molta por a l’hora d’anar a dormir.

foto de Es Calidoscopi.
… En Josep té deu anys i és un nin molt creatiu. Li encanta dibuixar monstres i naus espacials. La seva mestra diu que té un estil propi! No té gens d’interés pel futbol i prefereix la tranquil·litat dels seus dibuixos al rebombori del pati. Els altres nins no hi compten per jugar a futbol, però darrerament està més aïllat que mai i de vegades plora perquè se sent sol….
…. Na Marta té onze anys i és una nina molt responsable. De fet, també és bona estudiant però ella pensa que no ho és gens. De vegades hi ha algun problema de matemàtiques que no li surt a la primera i s’angoixa molt, fins al punt que no pot continuar. El seu mestre, en Lluís, l’intenta engrescar a continuar però ella encara se sent més bloquejada. Als controls, sovint té por de fer-ho malament i tornar a experimentar un bloqueig similar….
… Na Miquela té vuit anys i és una gran balladora però mai li ha anat massa bé dormir tota sola a les nits. En el darrer any les coses s’han complicat. Cada vespre necessita que qualcun dels seus pares hi sigui present quan ella va a dormir. Aquests hi han de ser fins que s’adormi, si no, no hi ha manera! La seva mare arriba a quedar-se també adormida amb ella, esperant que arribi la son i darrerament té mal d’esquena!…
Més info:

http://escalidoscopi.net/agenda/en-preocupa-que-xerrada-gratuita/

Qui sóc:

Sóc llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb postgrau d’especialització en Psicologia Infanto-juvenil per l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i màster d’especialització en Teràpia Breu Estratègica pel Centre de Teràpia Estratègica d’Espanya filial del Centre de TBE d’Arezzo (Itàlia). Sóc psicòleg general sanitari acreditat per la Direcció General de Salut Pública i Consum. Des de l’any 1998 em dedico a l’atenció psicològica en la infància, l’adolescència i l’edat adulta des de la consulta individual, familiar i l’assessorament als col·lectius escolar, clínic i dels serveis socials. Actualment em dedico a la intervenció psicològica en nins, adolescents i adults i a la formació a professionals. Sóc psicòleg del Servei d’Assessorament Psicològic de centres educatius i col·laboro realitzant funcions de supervisió. Durant 6 anys he estat membre de l’equip d’atenció psicològica a les famílies en situació de violència en col·laboració amb Adiseb – Atenció Psicosocial i el Servei de Família del Govern de les Illes Balears i actualment sóc supervisor al Programa dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics, Equips Municipals d’intervenció familiar i Servei d’Infància i Família de Menorca.

david foto2