El taller i l’exposició d’aquest és el resultat d’un procés de treball en el qual han participat dones adultes, que han patit violacions, agressions o abusos sexuals de petites, i que provenen d’associacions i institucions que treballen amb dones que han patit aquest tipus d’agressions.

Neix d’una proposta educativa que vol reflexionar entorn al propi cos com a lloc on s’exerceix la violència masclista, però també com a lloc de resistència i d’acció, i ho hem fet des de l’art contemporani feminista. L’objectiu dels tallers, en els quals ens hem trobat al llarg de dos mesos, ha estat treballar a través de dinàmiques artivistes la resiliència de les dones adultes que han patit abusos sexuals quan eren petites, escoltar-les i facilitar les eines necessàries a través de la creació contemporània per denunciar, expressar desitjos, construir diàlegs i gaudir de la pràctica mentre es generen relacions que puguin anar més enllà del propi taller.

 Parafrasejant Barbara Kruger, el cos és un camp de batalla i aquest camp s’expandeix cap a la ciutat, cap a l’espai públic.  Les dades ens diuen que un 22,5% de nines i un 15,2% de nins pateixen algun tipus d’agressió sexual a Espanya (extretes de la associació Rana). En el cas de les nines, la violència s’exerceix majoritàriament a l’espai privat, familiar i allà es queda.

Sabem que és un tema molt delicat, i que es manté socialment silenciat, però consideram que és prou greu i important per parlar-ne obertament. L’experiència de la qual estem parlant, viscuda a la infància, obstaculitza moltes coses, entre elles la relació amb la ciutat i amb el món social. Des dels llenguatges artístics contemporanis volem fer visible aquesta realitat: com ens modifica, com ens sentim, com afecta les relacions socials i amb l’entorn urbà, què ens fa por, perquè i on… i sobretot, possibilitar un camí per a poder dir ben fort, cridar si és necessari, el que sempre hem silenciat, i fer-ho des de l’acció i l’agència política.

 L’equip impulsor està format per tres professionals que treballam des de l’art contemporani projectes de mediació i educació que tenen com a objectiu la transformació del nostre entorn, processos artístics entesos com activisme cultural, ens agrada anomenar-ho “artivisme”. Som una artista, una psicòloga i una mediadora cultural, sensibles i properes a aquest tema. Hem construït el projecte fent nostra la dita feminista “allò personal és polític”.

Equip humà:

Creadores del projecte: Aina Bausà (mediadora cultural) i Marina Crespí (artista)

Col·laboradores: Anna Sala (psicòloga), Ruth València (relatora), Victòria Garcia (artista).

Karol, Cristina, Daniela, Isabel, Rebeca i Maria Jesús, sense elles, el projecte no hauria estat possible.

CAC Palma. Arts Visuals

Ajuntament de Palma