La motxilla del terapeuta

Repetir un curs, la separació dels meus pares o haver-me de disfressar per carnestoltes. Els nins, com tots, tenen la seva percepció de la realitat i per tant, la seva interpretació de què és i no és un problema. Des dels models constructivistes de la psicologia, es postula que cada persona construeix la seva percepció de la realitat i per tant, d’acord amb cada experiència i biografia úniques, no hi haurà dues percepcions iguals.

Les sensacions que tinc la nit de Reis, el que sento en sortir al pati i percebre aquell espai obert o l’experiència de pujar a una atracció de la Fira d’es Ram. Cada percepció es basarà en la nostra experiència prèvia i per tant serà impossible repetir-la dos cops. Si mireu de cercar a Google: “totes les persones tenim percepcions diferents i úniques d’un mateix esdeveniment” descobrireu que no hi ha cap resultat exactament igual. Sí, és només una frase d’onze paraules! La nostra experiència es basa en milions d’inputs sensorials al dia, que han de ser interpretats pel nostre cervell, qui els percep i per tant, interpreta. Podem imaginar com d’única i irrepetible és tota una experiència personal, la història de qualsevol persona, fins i tot la més curta biografia d’un nin? Una vida de vint-i-quatre hores al dia, de set dies per setmana, d’uns trenta dies al mes i dotze mesos a l’any. Podem fer-nos una mínima idea doncs, quant diverses poden ser les percepcions individuals d’un mateix fet?

Fa un temps, vaig atendre a la meva consulta una parella encantadora però preocupada per haver tingut una discussió, que per la seva descripció, qualsevol altra parella hauria pogut considerar-la un petit debat. Havia estat l’única en els vint-i-cinc anys de relació i estaven francament amoïnats. La seva percepció de la discussió era molt angoixada. Altres vegades, atenc pares immersos en un procés de separació amb un conflicte completament obert i amb la vehiculació d’aquest a través dels fills, que pateixen innombrables xantatges i situacions lamentables en les quals han de posicionar-se a favor o en contra de les dues persones que més estimen en aquest món. Però ells no perceben que el problema sigui el conflicte en si, sinó l’actitud de l’altre. Altres vegades el “mal” comportament d’un infant o esbrinar si “té o no té TDAH” és el que es percep com a problema, per què creiem que això explicarà el seu neguit continuat o la seva manca d’atenció. Queda clar que la diversitat de percepcions tendeix a ser infinita.
Potser la conclusió més sensata que podem extreure de tot aquest guirigall de percepcions és que la veritat no existeix. L’escepticisme en el nostre món quotidià. Fa més de vint anys que en la meva feina com psicoterapeuta atenc persones i famílies. Cadascuna amb la seva veritat particular i la seva percepció absolutament irrepetible del món. Només deia tot això per arribar al fet que la meva feina és fascinant, o jo almenys, la percep així.